Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
incriminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inculpar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
imputar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inculpar(->) (algú d'una cosa) incriminar, íd. comptar. No m'ho comptis com a desatenció. imposar. Li imposà crim de lesa majestat. reprotxar(->) penjar(fig.), imputar a algú una cosa. taxar(algú d'una cosa), imputar-la-hi. carregar. Ho ha fet ell i ara m'ho carreguen [...]
|
|
3.
inculpar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(El complement és sempre una persona) incriminar culpar donar la culpao carregar les culpes acusar(->) carregar les cabres, carregar les culpes. imputar(->) (una cosa a algú), inculpar-lo d'allò. recriminar, inculpar algú que ens inculpa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
(El complement és sempre una persona) incriminar culpar donar la culpa o carregar les culpes acusar (→) carregar les cabres, carregar les culpes. imputar (→) (una cosa a algú), inculpar-lo d'allò. recriminar, inculpar algú que ens inculpa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
4.
acusar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inculpar incriminar culpar. El van culpar a tort, car ell era evidentment innocent. portar (algú) a la barra, acusar-lo i fer-lo comparèixer davant un tribunal de justícia. posar clam fer clam, acusar davant un tribunal. tirar la primera pedra, ésser el primer a acusar. tirar la pedra i amagar [...]
|
(El complement és sempre una persona)
incriminar
culpar
donar la culpa o carregar les culpes
acusar (→)
carregar les cabres, carregar les culpes.
imputar (→) (una cosa a algú), inculpar-lo d'allò.
recriminar, inculpar algú que ens inculpa.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana